Crisis vs Oportunitat. El Principi de la transparència.
El 1983 la ONU va declarar el 15 de març com a dia internacional del consumidor. Des de llavors, any rere any, celebrem aquesta data, bàsicament per intentar recordar allò que John Fitzgerald Kennedy va pronunciar l’any 1962 davant del Congrés dels Estats Units d’Amèrica: “L’Estat té l’especial obligació d’estar alerta pel que es refereix a les necessitats dels consumidors i de fer progressar els seus interessos “.
A Espanya, des del conegut cas de l’oli de colza, en que la malaltia va afectar a més de 20.000 persones, 12.000 hospitalitzacions i ocasionant la mort d’unes 1.100 persones (més de 300 durant el primer any de l’epidèmia), es van començar a establir els pilars legals del Drets dels Consumidors. Va ser durant l’any 1981. Arrel d’aquell fet els governants van promoure, l’any 1984, la primera llei de defensa dels consumidors i usuaris.
Quaranta anys després d’aquesta trista efemèride, estem passant per una de les pitjors crisis econòmiques mundials, i els consumidors en tornem a ser dels més perjudicats. Dona la sensació de viure en un bucle constants. Es repeteix la història periòdicament: tancament massiu d’acadèmies d’anglès a tot Espanya, la gran estafa dels productes financers coneguts com a preferents i subordinades, tancaments recents d’empreses odontològiques, clàusules sol, fraus massius en serveis bàsics,… i ara una nova crisis de salut, COVID19, ha provocat de nou el desemparament dels consumidors.
Però no tot son males noticies. Una llum ens obre el futur als consumidors. Recentment, en un Congrés celebrat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, es va parlar del principi de la transparència en la contractació predisposada. De la transparència com a requisit necessari i obligatori en les relacions contractuals entre empreses i consumidors. Transparència a l’hora d’informar del producte o servei que es vol adquirir. Transparència a l’hora d’oferir eines al consumidor per poder comparar entre la competència. Transparència a l’hora d’explicar què es ven, quins son els drets posteriors (desistir, renunciar, modificar, reclamar,…). En definitiva posar el consumidor i l’empresa en una balança i que no es decanti sempre cap al mateix costat. I en el cas que caigui, que es pugui tornar a ajustar, i en conseqüència que se’ns facilitin eines legals per fer complir la llei en defensa dels consumidors i usuaris.
Només aquells països que respectin aquest principi triomfaran, tiraran endavant. I només aquells països en que es respecti al consumidor com mai fins ara s’ha fet, seran respectables i sobretot respectats.
En conseqüència només les empreses que apostin per aplicar el principi de transparència tindran un reconeixement popular que els porti a triomfar.
Novament, “gràcies” a una crisis de grans proporcions estem davant de la oportunitat de que, d’aquí a molts anys, es reconegui que arrel de la crisis del COVID 19 es va donar un punt d’inflexió en els drets dels consumidors i usuaris. Que, com en l’any 1981, una crisis va ser una oportunitat per augmentar el nivell de protecció dels consumidors, i que el principi de transparència va venir per quedar-se. Els sectors implicats hauran de moure fitxa.
