Benvolguda normalitat no tant normal.
Situem-nos a mitjans del mes de març de l’any 2020. Estem en ple inici de la crisis del Coronavirus. Calia una reacció a les complicada situació que es plantejava als consumidors. Una de les primeres iniciatives que vaig tenir va ser difondre uns vídeos curts, de 2 o 3 minuts, en els que analitzava la nova normativa que aniria sorgint durant tota la etapa del confinament i postconfinament. Però també donava consells amb esperit de caire optimista. Entre les frases més repetides aquells dies, i no només per mi, va ser que de la crisis es deriven oportunitats. I cada dia que passava ens intentàvem -els tècnics de consum- convèncer que la nova normalitat seria una oportunitat per tal de que el legislador i els governants posessin fil a l’agulla.
I com si d’un somni es tractés vaig anar a dormir. Vaig tancar els ulls, i vaig somiar que al despertar alguna cosa hauria canviat. Que aquella oportunitat derivada de la crisis seria una realitat. Però ha sigut obrir només un primer ull per adonar-me’n que NO. Que la normalitat a la que fan referència alguns no és normal.
No se soluciona el conflicte de Dentix. Segueixo atenent multitud de casos relacionats amb el phising que cap entitat bancaria encerta a solucionar. Els viatges combinats segueixen sense ser reemborsats, i les companyies aèries (algunes) insisteixen en oferir vals quan el consumidor demana la devolució dels diners. Les elèctriques segueixen fent de les seves, i la nova factura sembla que té poc de beneficiós pel consumidor. I què hem de dir de les telefonies? En tots els municipis on treballo han crescut de manera exponencial les reclamacions de telefonia. Ara sembla que no complir amb el compromís d’una tarifa només li dona dret al consumidor a cancel·lar el contracte sense més. Però si el que hagués incomplert el contracte és el consumidor de ben segur té una penalització estipulada en el contracte (que per cert mai arribem a tenir).
Els Jutjats estan saturats i el govern segueix insistint i prorrogant la competència d’un sol Jutjat per província per solucionar assumptes relacionats amb les clàusules abusives a les hipoteques: Però què no n’hem après?”.
No se sanciona les empreses que ni tan sols responen les peticions de mediació de les OMICs. I doncs, què ens resta fer?
I si torno a tancar els ulls, dormo una mica més i em torno a llevar pensant que trobaré noves perspectives de futur? No serà així. Em trobo com Bill Murray a la pel·lícula Atrapat en el temps, on curiosament, i pot servir de lliçó, decideix aprofitar la informació que obté cada dia per beneficiar-se “l’endemà” doncs es trobarà, de nou, amb les mateixes situacions. La tasca dels tècnics de les Serveis de Consum és estar al peu del canó a tota hora, actualitzar-se, formar-se, ser conscients de la importància de la nostra tasca, doncs sense ella molts consumidors seguiran vivint en una normalitat no normal on sempre “guanyen” els mateixos.
