Reservat el dret d’admissió
A tothom li resulta coneguda la frase “reservat el dret d’admissió” que podem trobar en un rètol penjat a l’entrada d’un establiment comercial obert al públic. Acostumem a torbar-lo en un bar, restaurant, discoteca… Però aquesta reserva, aquest rètol, ens el podem trobar també en una perruqueria, en un botiga de queviures o una agència bancària? En aquest article mirarem de posar llum a la foscor.
En primer lloc podem afirmar que no és el mateix el dret d’admissió que les limitacions generals d’accés. Les diferències son importants, tant pel que fa al contingut com per les formes. Aquesta regulació la trobem en el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.
A) La primera gran diferència és que les limitacions generals d’accés a qualsevol establiment obert al públic venen donades per la Llei. No és potestat del propietari del negoci aplicar-les o no. Són d’obligat compliment tant pels clients com pels titulars del establiment. Segons l’article 52 del Decret, les limitacions d’obligat compliment s’han d’exigir quan:
a) Les persones que vulguin accedir-hi un cop superat l’aforament màxim autoritzat establert a la llicència.
b) Les persones que manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l’exterior o a l’entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes, objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució.
c) Les persones que mostrin símptomes d’embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d’haver-ne consumit.
d) Les persones que no compleixin les condicions d’edat mínima requerida, d’acord amb el que preveu l’article següent.
Si alguna persona es troba dins de l’establiment obert al públic la persona titular, organitzadora o responsable ha d’expulsar-la, per a la qual cosa pot requerir l’assistència de la policia de Catalunya.
En canvi, el dret d’admissió vindria a ser una ampliació a les limitacions generals d’accés que els titulars dels establiments poden decidir si les apliquen o no. Això si, amb unes condicions limitatives.
Segons l’article 51 del Decret, les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’admissió han de ser concretes i objectives i en cap cas poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contràries als costums vigents a la societat. A títol d’exemple són condicions d’accés: no permetre l’accés a menors de 18 anys, prohibir l’ús de qualsevol tipus de cigarreta electrònica al local, prohibir l’entrada a persones que portin aliments i/o begudes adquirides fora del local, no permetre l’accés amb roba i/o calçat per a la pràctica esportiva, no permetre l’accés a persones amb peces de roba paramilitars, no permetre els comiats de solter/a, no permetre l’accés de persones disfressades, etc.
El dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.
B) La segona diferència important és que el dret d’admissió s’ha de comunicar prèviament a l’Administració. No així les limitacions generals d’accés. Hi ha un procediment de comunicació amb un cost (taxes) de 50,50 euros, que es pot realitzar en el següent enllaç: https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Dret-dadmissio-als-establiments-despectacles-publics-i-activitats-recreatives.
Un cop comunicada a la Generalitat la petició, i aquesta ha estat acceptada, s’ha de d’exposar mitjançant una placa informativa. Les plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada, i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim.
Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des de l’exterior.
Finalment cal recordar que les persones consumidores o usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu la normativa vigent, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.


Hola! veig que l’Annex I del Decret 112/2010 descriu el catàleg d’espais i alseu Apartat VI diu:
1. Els establiments oberts al públic són els locals, les instal·lacions o els recintes dedicats a realitzar-hi espectacles públics o activitats recreatives.
Llavors, les Limitacions generals d’accés de l’art. 52 no serien d’aplicació en un comerç on es venen articles o s’ofereix un servei que no sigui un espectacle.
No ho veus així? Gràcies!