Estafa a l’engròs?

Estafa a gran escala, no?

Segurament totes us haureu trobat més d’una vegada amb un consumidor/a que li han venut un aparell d’osmosis i/o de purificació de l’aigua i que al cap d’un any o dos li han vingut a casa de nou. I amb l’excusa de la revisió del filtre, de l’aparell o de jo se que més li venen (endossen) una segona màquina. Normalment, i per desgràcia, a una persona gran.

Deplorable si. Abús també. Moltes vegades fora de termini per desistir. I finalment una financera que amb “desconeixement” d’aquestes pràctiques comercials més que dubtoses, no en deixen passar ni una.

Fins aquí, i per desgràcia, habitual. Però el que m’ha passat recentment amb una usuària de uns 80 anys deixa de ser habitual. Deixa de ser deplorable i crec que passa a ser un delicte penal. Digueu-ne estafa, abús, engany o el delicte que creieu més oportú. Però penso que transgredeix qualsevol normativa de consum – que també s’hi podria aplicar, com no-.

No m’entretinc més i us en faig un resum. Es tracta de que a una senyora, de mes de 80 anys, que viu sola i que té certa dificultat per veure-hi – més endavant hem detectat també trastorns mentals-, li han “endossat” fins a 31 contractes de compra i finançament d’aparells d’osmossis i de purificació de l’aigua. I tot això exactament en 10 anys. Dels quals, 23 contractes des de l’any 2021. Es a dir, que en menys de tres anys ha signat 23 contractes. El total de les compres ascendeix a 78.530 euros dels quals en deu, en bona lògica, més de la meitat. Tots aquest 31 contractes es distribueixen bàsicament en dues empreses que son el mateix llop amb diferent capa: STARCATLUNYA SL i STARMATARO SL, ambdues domiciliades a Mataró. I una tercera anomenada STMS CULTURAL SL. A més a més tenim Air Pineda SL, Aquastar 21, Ecocultura 2020 Distrilife i alguna més. Entre les tres primeres es van arribar a signar 21 contractes.

Cal dir que la persona que ha destapat aquest entramat, només una part doncs la resta ho fet jo, ha estat el germà de la senyora. Per pura casualitat.

Us sorgiran molts dubtes, segur. Amb el temps els anirem desglossant. De moment hem aturat tots els pagaments a les financeres, que casualment també son sempre les mateixes: Financiera Asturiana, Abanca, Evo Finance i Findirect. Connivència? Col·laboració? Desconeixement d’aquestes males pràctiques?

Només unes setmanes després d’aturar els pagaments i retornar aquells rebuts que s’han pogut retornar les financeres han començat a enviar cartes, correus, sms,… reclamant, com si no hi hagués un demà, el total del crèdit. El donen per vençut només a la primera de canvi.

En contacte amb el Xavier (de la Omic de Mataró) i per recomanació seva vaig intentar localitzat el Fiscal encarregat d’assumptes de consum- l’ACC així ens ho va vendre-. Doncs no existeix. També estic a l’espera de parlar amb fiscalia de Mataró.

I de moment així està el tema. Aparentment, i no cal ser tècnic en consum, això sembla una estafa a gran escala oi, no?