Factures electròniques: No es or tot el que llueix.
Aquesta vegada vull reflexionar sobre els avantatges i/o inconvenients d’emetre factures electròniques quan la relació és entre empreses i consumidors i/o usuaris.
Iniciaré l’exposició situant el marc jurídic que envolta la factura electrònica. Així, d’acord amb el Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, les factures podran expedir-se per qualsevol mitjà, en paper o en format electrònic, que permeti garantir a l’entitat obligada de la seva expedició: l’autenticitat del seu origen, la integritat del seu contingut i la seva llegibilitat, des de la seva data d’expedició i durant tot el seu període de conservació.
La Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, diu que les empreses prestadores de serveis han d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions amb empreses i particulars que acceptin rebre-les o que les hagin sol·licitat expressament.
Segons l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) un 43% dels usuaris rep factures electròniques sense haver-les demanat”. I aquest és un dels problemes. Però no és l’únic. Per mi, l’inconvenient més evident, de cara al consumidor, és el descontrol o fins i tot el desconeixement del que se’ns està facturant.
Podem estar d’acord amb l’afirmació que aquesta mesura (la factura electrònica) té efectes positius amb el medi ambient. S’utilitza molt menys paper, i a l’hora la petjada ecològica és menor evitant el transport de les factures.
Podem estar d’acord que es més pràctic tenir un accés al nostre “usuari” en la web de la empresa que ens emet les factures (companyies elèctriques, de telefonia, d’assegurances,…). Accés que ens permet veure tot l’historial de factures, de contractes, ets amb només un “clic”.
Però des de fa molt de temps que ens les OMICs que gestiono puc veure que aquesta solució ha estat molt perjudicial per molts consumidors. I aquest perjudici ha estat explotat per les grans empreses. I m’explico:
Les empreses s’han estalviat diners al no tenir que enviar-nos les factures en paper. Però aquest benefici repercuteix en la nostra butxaca?
En segon lloc, i aquest és una conseqüència molt més perjudicial, les empreses, sobretot les de servei (telefonia, elèctriques, assegurances, bancs,…) han aconseguit que gran part dels consumidors ja no sàpiguen què se’ls factura. Només saben quan i quant (quin dia i quina quantitat). Però no saben per quin concepte. Si veuen que la quantia que se’ls carrega en el compte és relativament coherent amb el que venen pagant doncs ho donen per bo. I aquí és on les grans empreses han vist la oportunitat. La oportunitat de cobrar el que no s’ha contractat, o cobrar aquelles quantitats que no estan acordades és més fàcil si no tenim accés a les factures.
I perquè una part important dels consumidors no tenen accés a les factures? Doncs per la maleïda bretxa tecnològica. Aquella línia vermella que separa a la gent gran, persones vulnerables, amb pocs o cap recurs tecnològic, de les noves tecnologies.
Però també passa amb els consumidors que no tindrien cap dificultat en accedir als mitjans tecnològics però que es despreocupen d’allò que no veuen (les factures en paper) fins que realment el problema els sobrepassa.
Per sort, l’article 63.3 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre estableix que en els contractes amb consumidors i usuaris, aquests tindran dret a rebre la factura en paper. En el seu cas, l’expedició de la factura electrònica estarà condicionada al fet que l’empresari hagi obtingut prèviament el consentiment exprés del consumidor.
A continuació us deixo una sèrie d’obligacions que les empreses tenen de cara al consumidor quan parlem de factures electròniques:
o Les empreses prestadores de serveis a les persones consumidores, entre les quals s’inclouen les de telecomunicacions, les financeres, les de subministrament d’aigua, les de gas al detall i les de subministrament elèctric, hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions amb empreses i particulars que acceptin rebre-les o que les hagin sol·licitat de manera expressa.
o Les empreses prestadores hauran d’habilitar procediments senzills i gratuïts perquè les persones usuàries puguin revocar, en qualsevol moment, el consentiment donat a rebre aquestes factures electròniques.
o La persona usuària podrà consultar les seves factures electròniques encara que aquestes hagin resolt el seu contracte amb l’empresa o revocat el seu consentiment a rebre-les (tampoc caducarà per aquesta causa el dret d’accés a aquestes factures emeses amb anterioritat).
o Les empreses prestadores d’aquests serveis no podran, per defecte, emetre i lliurar factures electròniques a persones consumidores en la contractació i subministraments de tracte successiu (telecomunicacions, electricitat, gas, aigua).
o Tampoc podran aquestes empreses emetre i lliurar factura en format electrònic a persones consumidores en la contractació i subministraments de tracte successiu (telecomunicacions, electricitat, gas, aigua), amb base a la incorporació d’una clàusula predisposada, no negociada de manera individual i inclosa en un contracte d’adhesió, en la qual la persona consumidora accepta la facturació de manera electrònica.
o L’empresa prestadora d’aquests serveis no podrà cobrar per l’emissió i recepció per part de la persona consumidora de la factura en format paper.
En definitiva, els consumidors tenim una quantitat important de drets relacionats amb l’expedició de factures electròniques. Però no vull oblidar, i així ho recordo a tots i cada un dels usuaris que em visiten, que també tenim obligacions. I la diligència de fer complir els anteriors drets i però també el deure de consultar les factures hauria d’estar sempre un objectiu principal.
