Novetats legals en l’àmbit de la telefonia
El 29 de juny d’enguany es va publicar la nova Llei General de Telecomunicacions (Llei 11/2022). Es tracta de la transposició d’una Directiva Europea de l’any 2018. S’arriba tard, com sempre, doncs hauria d’haver-se legislat abans del 21 de desembre de 2020.
Es llarga, 114 articles i més de 30 disposicions (entre transitòries, addicionals i finals). Però finalment, com deia William Shakespere, molt soroll per no res. En quant a la protecció dels consumidors trobem un Capítol IV dedicat als drets dels usuaris i algun que altre article que també en fa referència. Poc i insuficient. De manera breu en faig referència a continuació.
Per fi s’estableix internet com a servei universal (article 37). Fins ara les companyies estaven obligades a fer arribar el servei de veu a qualsevol lloc del territori, fos on fos – el que es coneixia com a servei universal de telecomunicacions-. Ara, les companyies de telefonia, també han de fer arribar internet a casa de tothom, estigui on estigui. De moment l’exigència és per fer arribar fins a 10Mb. En un any hauria de ser 100Mb.
Aquesta mesura és per consumidors finals. Està previst que també s’hi puguin acollir, en un futur, les microempreses. La llei també preveu una noticia trista: les cabines de telèfon al carrer ja no seran un servei universal. Passen a la història definitivament.
Per altre banda s’obliga a crear un abonament social i altres descomptes per aquelles famílies més necessitades. Cal desenvolupar el detall però, com a mínim, la norma ja ho estableix. Veurem com prospera la mesura (article 38).
Els articles 65 a 78 ocupen el capítol dels Drets dels usuaris finals. Es a dir, els consumidors. Destaca la obligació que les empreses tenen d’enviar un resum del contracte al consumidor. Ja s’establia la obligació d’enviar el contracte, però ara s’incideix en aquest resum. Veurem com apliquen aquesta obligació.
També s’estableix un límit temporal dels contractes. No podran ser superiors als 24 mesos, tot i que es permet la pròrroga si cap de les parts preavís amb antelació la voluntat de no renovar. Si hi hagués canvis contractuals, les companyies han de preavisar amb un mes d’antelació als canvis. L’usuari tindrà, llavors, un mes per donar-se de baixa.
Més novetats: Quan un usuari es vulgui canviar de operadora tindrà un mes per “portar” el número de telèfon. O el que es el mateix, quan fem canvi de companyia, en cas de no haver fet bé el canvi, tindrem temps de reaccionar i durant un mes encara podríem recuperar l’antiga numeració. Qui no s’ha trobat amb un canvi de companyia i que sense saber-ho hagi perdut el número fixe que sempre havíem tingut?
Important és la novetat introduïda per la Llei sobre la portabilitat entre companyies. A partir d’ara qualsevol canvi de companyia significarà la baixa de tots els serveis amb l’antiga empresa. No podrà passar, com passa ara, que al canviar de companyia queda sempre algun servei vigent – que a vegades desconeixíem tenir- que genera factures per serveis “fantasmes” i que posteriorment se’ns reclama.
Finalment, la nova Llei introdueix la possibilitat de que els autònoms i microempreses accedeixin als serveis de mediació (article 78). Aquest article resolt un problema que teníem actualment a Catalunya, doncs l’article 111-1, apartat 2 del Codi de Consum de Catalunya ja establia la possibilitat de que els autònoms i les microempreses fossin considerats partícips en els procediments de mediació de consum. Però el problema succeïa, per exemple, quan una microempresa, després d’una mediació prèvia amb una companyia de telefonia, volia accedir a la Oficina de Atención al Usuario de Telecomunicaciones de la Secretaria d’Estado de Telecomunicaciones e Infraestructuras Digitales. He tingut unes quantes resolucions d’aquest organisme on s’inhibien del cas al tractar-se d’una microempresa, tot i que el contracte de telefonia es duia a terme a Catalunya amb una empresa amb domicili fiscal a Catalunya. Sembla que aquest problema queda solucionat amb el redactat d’aquesta nova Llei.
